Tot viatger que un moment de la seva vida passa per Londres, no pot evitar en un moment o en un altre endinsar-se en les entranyes d'aquesta ciutat. El metro de Londres esta format per una xarxa de túnels quilomètrics que travessen les entranyes de la ciutat d'un costat a l'altre.
Una de les línies més importants per nosaltres va ser la línia Central, ja que ens portava del nostre agradable i tranquil barri de Hackney, on teníem la residencia, cap al centre de Londres i altres inimaginables destinacions.
Cada dia milers i milers de persones es desplacen d'un costat a un altre de Londres, fan inimaginables transbords d'una línia a un altra, el metro es transforma en un element clau de la vida quotidiana. La Central, la del Nord, la del Districte, la Jubilee, la Picadilly, el DLR, el Overground entre altres, van ser de les principals línies que vam arribar a agafar per poder-nos desplaçar de punta a punta i arribar allà on volíem arribar. Peró el metro no arriba a tot arreu, l'autobús urbà no deixa de ser un altre sistema de transport important. La residència estava a uns 1,7 kilòmetres de distància de la boca de metro més propera, recorregut que òbviament fèiem en autobús. El metro tanca aproximadament entre la 1 i les 2 de la matinada, i torna a obrir a partir de les 5 de la matinada. En canvi les principals línies d'autobús ofereixen un servei 24 hores al dia, i algun dia que ens va tancar el metro vam haver de tornar amb autobús, el qual triga una mica més que el metro i cal esperar a la parada.
Bé, aquesta petita introducció era per donar pas a dos curioses anècdotes de coses que com a usuari regular del metro, et pots arribar a trobar.
Mr. Frogman
No me'n recordo exactament, però crec que va ser a la línia del Nord. Era de nit, bastant tard i estàvem fent el viatge de tornada a casa. Normalment al metro de Londres es bastant complicat trobar seients disponibles a segons quines hores, ja que el metro sempre sol anar molt carregat. Jo estava assentat tot sol davant dels meus companys de viatge, quan un home misteriós, vell, i carregat amb una gran bossa es va assentar al meu costat.
"Sorry!" - va dir aquell home al assentar-se al meu costat mentre hem colpejava amb una bossa. Instintivament, degut al espai que hi havia disponible al meu costat vaig canviar-me al seient del costat per a que tingués espai per ficar les seves coses. Llavors va ser quan vaig veure la seva acompanyant. Tant bon punt vaig deixar un seient disponible entre el nostre nou amic i jo, vaig veure com deixava una granota sobre el seient. La situació de lo ridícula va passar a ser divertida, els meus companys no paraven de riure.
Òbviament la granota no podia estar-se quieta i va pujar sobre la meva espatlla esquerra, va estar poca estona perquè l'home la va tornar a agafar abans de que s'escapés pel vagó. Vam riure una bona estona, l'home insistia en si volia acariciar la granota, però no hem donava massa ganes, però la situació va començar a degenerar quan va començar a petonejar la granota. Per sort vam arribar a Bank i vam poder baixar per agafar la línia central.
Per un moment, només per un moment no vaig poder deixar de veure aquell home com una possible imatge meva, o avís d'un futur no massa llunyà. Que hi farem! Peró segueixo preferint els gats!
Ja ho sabeu, si algun dia veieu a un home gran al metro amb una granota, haureu trobat al nostre amic, o potser d'aquí uns anys acabo sent jo l'home de la granota en algun metro d'alguna gran ciutat.
Mr. Odorman
Possiblement durant les vostres curtes vides heu arribat a sentir olors de tots tipus, des de fragàncies agradables, fins a olors realment desagradables. Peró segur que mai us heu trobat en la situació, de dir aquesta pudor es la més desagradable que mai m'hagi trobat. Hi ha molta gent que sua, o que te uns mals hàbits higiènics i pot fer una mica d'olor a suor o a peus, etc.. Peró us puc assegurar que aquestes petites pudors son fragàncies i perfectament suportables en comparació al perfum del nostre amic. Vam tenir la desgràcia de pujar a un vagó que literalment feia pudor a contenidor d'escombriaires.
Imagineu-vos en la oloreta que fa el típic container amb menjar podrit i altres residus. Intensifiqueu aquesta pudor un factor de 10000 unitats. Tota aquesta forta pudor venia d'un sol home. No cal dir que després d'aquesta situació vaig necessitar una bona dutxa a fons, i en ocasions encara recordo la pudor.
Si algun dia quan pugeu al metro sentiu una forta olor a escombriaires, si esteu a temps de baixar, us o recomano. Millor esperar al següent tren que morir intoxicat!
Your Thoughts