Gràcies a una molt bona amiga m'he parat a fer una reflexió/balanç pensada d'aquest pas del 2008 cap al 2009.
Reconec que tant el 2008 com el 2007 i els anteriors no han sigut precisament bons anys. La meva vida es complicada i difícil.
Ara veig que les experiències negatives estan allí, marcant i fent mal. Peró hem de saber aprofitar-les com a lliçons de la universitat de la vida, on jo precisament sóc un alumne bastant pèssim.
Teòricament el 2008 es l'any d'acabar el projecte del Màster, l'única cosa que tinc pendent i espero acabar haviat, també es l'any en que vaig fer el CAP (curs d'adaptació pedagògica) amb esperances de treballar com a docent un dia. També es l'any que vaig trobar una primera feina com a professor, també es l'any que vaig entrar a treballar en un projecte d'investigació a la propia universitat de Lleida, i també es l'any que hem van fer un contracte temporal de professor associat. Sé que com a professor no hi ha sortida professional, sobretot perquè el nombre de professors ja sembla superar el d'alumnes, i que al final acabaré en alguna empresa, o si tot va bé igual acaba sortint un spin-off del grup d'investigació on estic treballant. No hem preocupa massa la meva professió o futur professional, per una vegada diré que crec que sóc bo en la feina que faig, però que les preocupacions i els problemes personals que he tingut durant aquests últims anys han influït negativament en el meu rendiment.
Els primers mesos del 2008 no van ser gairé bons, vaig començar anar a un gimnàs buscant lo contrari que tothom busca, fer un especie de programa per intentar guanyar pes i mantenirme en forma perquè estaba realment atrofiat. Ara he tornat a perdre tot lo que havia conseguit guanyar amb molt esforç durant uns mesos, pero amb esperança o intentaré recuperar.
Peró de tot el 2008, me quedo amb els últims mesos, a partir de setembre, quan comença la meva nova vida. He conegut gent nova, noves persones fantàstiques amb les quals espero mantenir amistat tot el temps que sigui posible. I si, també he conegut una persona molt especial, una persona fantàstica, perfecta i única, pero tinc por, molta por a tornarme a fer mal.
Nosé com anirá el 2009, pero desitjo que vagi bé.







Your Thoughts