Reconec que tant el 2008 com el 2007 i els anteriors no han sigut precisament bons anys. La meva vida es complicada i difícil.

Ara veig que les experiències negatives estan allí, marcant i fent mal. Peró hem de saber aprofitar-les com a lliçons de la universitat de la vida, on jo precisament sóc un alumne bastant pèssim.

Teòricament el 2008 es l'any d'acabar el projecte del Màster, l'única cosa que tinc pendent i espero acabar haviat, també es l'any en que vaig fer el CAP (curs d'adaptació pedagògica) amb esperances de treballar com a docent un dia. També es l'any que vaig trobar una primera feina com a professor, també es l'any que vaig entrar a treballar en un projecte d'investigació a la propia universitat de Lleida, i també es l'any que hem van fer un contracte temporal de professor associat. Sé que com a professor no hi ha sortida professional, sobretot perquè el nombre de professors ja sembla superar el d'alumnes, i que al final acabaré en alguna empresa, o si tot va bé igual acaba sortint un spin-off del grup d'investigació on estic treballant. No hem preocupa massa la meva professió o futur professional, per una vegada diré que crec que sóc bo en la feina que faig, però que les preocupacions i els problemes personals que he tingut durant aquests últims anys han influït negativament en el meu rendiment.

Els primers mesos del 2008 no van ser gairé bons, vaig començar anar a un gimnàs buscant lo contrari que tothom busca, fer un especie de programa per intentar guanyar pes i mantenirme en forma perquè estaba realment atrofiat. Ara he tornat a perdre tot lo que havia conseguit guanyar amb molt esforç durant uns mesos, pero amb esperança o intentaré recuperar.

Peró de tot el 2008, me quedo amb els últims mesos, a partir de setembre, quan comença la meva nova vida. He conegut gent nova, noves persones fantàstiques amb les quals espero mantenir amistat tot el temps que sigui posible. I si, també he conegut una persona molt especial, una persona fantàstica, perfecta i única, pero tinc por, molta por a tornarme a fer mal.

Nosé com anirá el 2009, pero desitjo que vagi bé.

Els imants en si saben, tenen consciencia cap a on estan encarats ells mateixos, però no saben segur si l'altre també ho esta.

Llavors que passa si intentem adjuntar les caixes?

A) Que tots dos s'atreuen, es tot perfecte, llums de colors, fueron felices y comieron perdizes.

B) Pos lo contrari, o es si, o no. Només que un no estigui correctament encarat ja l'hem cagat. Foscor, negror, tristesa, dolor... i un cop molt fort del que mai et podràs recuperar...

¿Porqué el amor y el dolor siempre van de la mano? ¿Como podemos evitar que nuestros sentimientos nos lleven a provocar otra catástrofe?

Y algo que oí por allí, pero que no soy capaz de encontrar la fuente (luego buscaré más).

Una vez le pregunté a un hombre sabio como saber si estoy enamorado de una mujer.

Y su respuesta fué: lo sabrás cuando ella te lo diga.

Ciertamente, nos podemos enamorar de alguien, y obviamente como siempre por muy enamorados que estemos, solo hay una probabilidad de uno entre varios centenares de trillones a que esos sentimientos lleguen a ser correspondidos.

Pero por ahora, me paro un momento para desearos a todos una Feliz Navidad, unas felices fiestas, y un feliz año nuevo. Estas fechas es para que podaís estar con aquellas personas que quereís y os quieren también a vosotros, espero que así sea.

También es tiempo de perdonar a aquellos que nos han hecho daño, y de ser perdonados.

Y quien sabe, aquellos que estamos buscando una persona especial en nuestra vidas, que sea capaz de entendernos, de comprendernos, y lo más importarte de amarnos tal y como somos. Este año no hemos tenido suerte, pero quizá el próximo año, o el otro nos encontramos con ella, o quizás esta delante nuestro y todavía no hemos sido capaz de verla o simplemente no nos atrevemos a expresar lo que sentimos por miedo a perderla. Todo esta por llegar.

----

Ya se que tinc el bloc una mica abandonat, pero d'aquí a poc esciuré noves aventures y desventures, pensaments y altres histories.

Pero per ara, em paro un moment per desitjar-vos a tots un Bon Nadal, unes bones festes, y un feliç any nou. Aquestes dates son per a que esteu amb aquelles persones que estimeu i us estimen a vosaltres, desitjo que així sigui.

També es temps de perdonar a aquells que ens han fet mal, i de ser perdonats.

I qui sap, aquells de nosaltres que estem buscant una persona especial en les nostres vides, algú capaç de entendrens, de compendrens, i lo més important de estimarnos tal com som. Aquest any no hem tingut sort, pero potser el proper any, o al altre ens trovem amb ella, o potser esta davant nostre i encara no hem sigut capaç de veure-la o simplement no ens atrevim a expressar el que sentim per por a perdrela. Tot estar per arrivar.

----

I know that I have the blog a bit abandoned. Hopefully I will be updating it very soon, explaining a bit my adventures, my thoughts and other histories.

Now, I stop a moment to wish you a Merry Christmas and a Happy New Year. It's time to stay with the ones that you love and the ones that love you too. I hope that it's this way.

It's also time of forgiveness, to forgive everybody that has hurt us and to be forgiven.

Who knows? Those of us that are waiting for that special person i our lives. Someone that is capable to understand us, someone capable of loving us in the way that we are. This year we may have had very bad luck, but perhaps next year, or the other one, we may find this special person. Or this person it's already in our lives, but we have still not seen it, or perhaps we are unable to tell our feelings because we are afraid of losing a very valuable friendship. Lots of things are awaiting for us in the future.

----

El ayer es historia, el mañana es un misterio, sin embargo el hoy es un regalo, por eso se le llama presente.

(el audio no es muy bueno, pero es lo que hay)